La quinua va ser durant milers d’anys l’aliment bàsic de les cultures precolombines fins que l’arribada dels descobridors espanyols la va deixar en l’oblit en benefici d’altres conreus com el blat de moro o la patata. En realitat no és pròpiament un cereal sinó una planta que pertany a la família de la remolatxa, els espinacs i les bledes, de la que se’n aprofiten tant les fulles com la llavor, doncs totes elles contenen vitamines, minerals, fitoquímics, aminoàcids i àcids greixosos no saturats a més de ser riques en fibra.

De la quinoa es diu que és “un dels millors aliments d’origen vegetal per al consum humà”, i la FAO va assegurar que “te el balanç de proteïnes i nutrients més proper al que seria l’ideal d’alimentació d’un ser humà”. Conté tots els aminoàcids essencials, grans quantitats de vitamines i minerals, fitoquímics, fibra i greixos saludables. No conté gluten i aporta la majoria de proteïnes que n’obtindríem de la carn.

És rica en vitamines B1, B2, B3, Bg, C i E. Conté calci (Ca), ferro (Fe), potassi (K), magnesi (Mg), fòsfor (P), zenc (Zn) i manganès (Mn) en proporcions molt més elevades que el blat de moro, l’arròs o el blat, així com petites quantitats de coure (Cu) i liti (Li). Té propietats analgèsiques, anticancerígenes, antiinflamatòries, antioxidants, cicatritzants, immunostimulants, reconstituents, remineralitzants i estimulants cerebrals. En definitiva, un aliment extremadament complert, molt adient tant per vegetarians com per celíacs, i recomanat per les més altes institucions alimentaries mundials, per tothom que desitgi una alimentació rica, equilibrada i saludable.